BLOG

M'explicaré. Amb l'últim esdevenir dels esdeveniments s'ha posat damunt la taula la necessitat (i l'interès de tot el món) d'incrementar els recursos en sanitat. De manera paral·lela han sorgit iniciatives que reivindiquen una remuneració justa als professionals implicats.

Això és així perquè en els últims anys els sanitaris en general han vist congelats els seus honoraris, quan no retallats. I aquí enllaço amb l'afirmació que vaig a parlar del meu, del que és nostre. L'odontologia al nostre país és majoritàriament privada. Els nostres representants professionals ho són de tots però molt especialment de la ingent quantitat d'odontòlegs que treballen en les seves consultes privadament, en consultes d'altres companys, en consultes d'empreses, franquícies i mútues. Les universitats eduquen de manera majoritària pensant en l'exercici privat. La qüestió és que els dentistes portem anys patint increments de costos: personal, despeses fixes, tècniques i procediments cada vegada més costosos, però sense repercutir proporcionalment, la majoria de les vegades, tot això en els nostres honoraris. Anem disminuint el nostre marge i per tant el nostre benefici personal al mateix temps que es va incrementant la competència.

Desconec si queda algú que cregui en la mà invisible del lliberalisme pur i dur d'Adam Smith que regula el mercat basant-se en la competència, l'eficiència i l' equitat.

La veritat és que, en un moment en què tots reconeixen la importància de pagament just pels tractaments que realitzem, una infinitat de mútues i companyies d'assegurances ens paguen un bon nombre d'actes a 0 euros. Sorprenentment, els nostres representants, els responsables sanitaris, fins i tot la població a la qual atenem (alguns pacients ni tan sols ho saben) es posen de perfil davant la inqüestionable injustícia d'acceptar que treballem de manera gratuïta). El problema no es refereix ja a les primeres visites, sinó a actes concrets de nomenclatura de moltes entitats, per a més inri, molts d'ells lligats a activitats bàsiques, preventiva, odontopediatria, etc. El problema es refereix també a les consultes que es veuen obligades a "regalar" tractaments en l'esperança que el pacient accepti pressupostos, transmutant la relació de confiança en una relació bàsicament econòmica / comercial.

Per això el moment en què es reivindica un tracte econòmic just als professionals de la sanitat, és l'idoni per fer-ho extensiu a l'odontologia. Les mútues han de deixar d'incloure conceptes en el seu nomenclàtor pagant 0 euros al dentista, les autoritats de la competència han d'entendre que això propicia una nefasta relació amb els "clients" i a més és una pràctica èticament més que dubtosa, les autoritats laborals han d'entendre que els contractes, entesos com un acord entre el prestatari (les entitats, pacients, mútues, franquícies, etc.) a les que prestem servei i els dentistes que percebem una retribució per treballar, estan sent tergiversats en el seu esperit i no precisament per a bé de els pacients ni dels dentistes. Per tant no hi pot haver actes a cost 0 de manera imposada unilateralment. Tant és que s'argumenti que som lliures de signar o no aquests acords. Podem regalar la nostra feina a qui vulguem però això no pot convertir-se en alguna cosa obligatori ni regulat ni hem de veure'ns necessàriament abocats a fer-ho. Tampoc pot ser un mètode de captació de pacients. Simplement no és just ni ètic per molt que s'hagi convertit en una pràctica desgraciadament quotidiana.

S'imposa la necessitat d'uns preus de referència lligats a uns procediments mínims elaborats, pensant en una retribució justa i en una justa actuació. Un paper que lamentablement van perdre els col·legis professionals i els organismes que vetllen per la competència i l'equitat haurien d'estimular en defensa dels usuaris i en defensa també dels professionals. S'imposa la necessitat que les empreses dentals utilitzin aquest nomenclàtor, aquesta descripció i aquests preus com a referència.

Ara que tots veiem la importància que els professionals percebin un preu just per la seva feina, de no deixar el mercat a la voracitat dels interessos espuris d'alguns dels mercantilitzats actors del món dental. Per fer-ho així ha passat el que ha passat en el tema de la publicitat enganyosa i de les empreses que tots coneixem. És hora de recordar a qui correspongui que l'odontologia, la nostra odontologia, ara per ara és bàsicament privada. És un tema dur, difícil de manejar, però mentre esperem aquest futur celestial que alguns prometen en el qual els ciutadans satisfaran les seves necessitats odontològiques a càrrec de l'estat, els implicats estan deixant bullir el tema suposo que pensant que quan més bulli més tou estarà i és possible que fins i tot s'acabi diluint. O sigui, que seguirem a la casella de sortida.