Des de principis del segle XX en què l'odontologia iniciar su camí a Espanya com a títol universitari de la mà de la Regent Maria Cristina d'Habsburg, la intensa relació qualit legal, professional i docent entre medicina i odontologia va anar Creixent, amb alts i baixos, Fins que el 1944 l'odontologia és va transformar, de facto, en una especialitat de la medicina amb el nom d'Estomatologia.
L'inici de les negociacions per a l'Ingrés d'Espanya a la CEE va suposar que a partir de 1987 és comencés a formar a els Odontòlegs en una activitat professional a Clarament diferenciada de la medicina. Ara per ara, medicina i odontologia són Dues titulacions acadèmiques amb un denominador comú que és la salut del pacient.
És possible que L'evolució tecnològica, la mercantilització inevitable d'1 Professió com la nostra, bàsicament depenent de la iniciativa privada, I ALTRES factors afegits hagin Anat propiciant que, amb l'aval de la legislació Vigent, aquells dentistes de fa anys, Metges Abans que Odontòlegs, hagin derivat en a els actuals professionals, amb 1 extraordinària formació dental PERÒ amb Moltes inseguretats en su formació mèdica. Que Els nostres Graduats cursin Assignatures de patologia mèdica i de farmacologia aplicada és un FET, però que la formació graduada i postgraduada se centra sobretot en la dent ia la geniva majoritariament, también és un FET.
«La Medicina, Tot i no ser Metges, és una part importantíssima de la nostra activitat com a Odontòlegs»
Al meu entendre, un important Percentatge de l'estrès que genera, per Exemple una exodòncia o una endodòncia, a els Odontòlegs novells és deu, en MOLTS dels casos, més ALS Antecedents Mèdics o farmacològics ia els patologies sistèmiques que a la pròpia tècnica que requereix el Procediment. Una Odontologia com a part integrada de la salut global dels Nostres pacients exigeix, sense complexos, una sòlida formació real que allunyi de l'odontòleg la inseguretat de tractar amb poli medicats o amb Malalties generals. També una decidida visió per part nostra que la medicina, tot i no ser Metges, és una part importantíssima de la nostra activitat quotidiana.Segurament MOLTS voldríem ver 1 major interrelació medicina-odontologia i no voldríem, com deia Cortázar, haver de tancar a els ulls per ver el que volem.
Hem Assistit, crec jo, a una excessiva identificació de l'odontologia en detriment d'1 major identificació amb la medicina al su SENTIT més ampli. La història de la Professió Dóna fe que Totes Dues han Anat sempre juntes o en paral·lel. Avui en dia Quan l'anamnesi i la història clínica no és paguin, els primeres visites tampoc i el Diagnòstic i al Pla de Tractament han perdut protagonisme en benefic del pressupost, Trobem a faltar la relació qualit que metge i dentista entaulaven durante l'anamnesi i la Recollida de dades de la història.Ens haurem d'acostumar, potser, a l'FET que és l'acció el que predomina, però no Podem renunciar que la imperiosa necessitat de fermen tractaments no estigui avalada per la motxilla de Coneixements Mèdics i farmacològics que a els dentistes Necessitem per afrontar el Nostre Treball , sense renunciar a la tecnologia, la i des d'1 visió més holística. En definitiva som dentistes no dientistas- Tant de bo tots, incloses franquícies i mútues veiéssim, con los ulls Molt oberts què volem ver tot i que, francament, tinc a els meus Dubtes sobre si Tots volem ver el que acabo d'explicar.
DR. MANUEL RIBERA URIBE
Estomatòleg A CLINICA DENTAL RIBERA I DIRECTOR METGE DE L'CENTRE MEDIC I DENTAL PARETS
Nº COL. 849