BLOG

Hi va haver un temps en què el saber es concentrava, com un valuós destil·lat, en unes quantes ments de prestigiosos savis. Una hora després de morir el 1955, el cervell d'Einstein es va extreure del fi nat perquè, de la seva anàlisi el 1999, més de 40 anys després, es conclogués que hi havia algunes característiques morfològiques i histològiques que ho feien singular. Si alguna cosa hi havia als gens i al fenotip del genial científic alemany els anys posarien l'accent no només a la genètica sinó a l'epigenètica, que ja per quan va néixer l'insigne físic es definia com «l'estudi de tots els esdeveniments que porten al desenvolupament del programa genètic de l'individu». Als que no tenim una tan privilegiada herència genètica no ens va quedar més remei, un cop finalitzada la “carrera”, que aferrar-nos a els “esdeveniments” per desenvolupar el que donés de si el nostre intel·lec a la recerca de l'excel·lència. I, confiats en els ensenyaments de Aristòtil quan deia que l'excel·lència no és un do sinó un hàbit, ens inscrivim a un munt d'esdeveniments: cursos, màsters i congressos on perfeccionar les nostres tècniques i aprendre allò nou alhora que recordar allò vell, insistint tossudament a repetir una vegada i una altra el que allà apreníem. No puc menys que fer observar que per a l'ínclit professor resultava més fàcil perseguir l'excel·lència. Al seu avantatge natural podia afegir el que es dedicava a perseguir àtoms i teories de trajectòries més o menys predictibles. Nosaltres, els dentistes, metges i altres “espècies de científics de la salut”, treballem amb persones.És molt més complicat de definir el comportament de l'ésser humà que el de l'àtom. Així doncs hi ha un component al nostre ofici que no segueix patrons definits, que no s'aprèn adquirint tècniques o seguint protocols. Ara que el món és tan global, que internet está al centre de les comunicacions i que no es pot anar a cap lloc fàcilment a descobrir una tècnica o un procedir que no haguem pogut consultar prèviament a la web, és obvi que l'excel·lència no s'aconsegueix sense allò ”intangible”. Si difícil és aprendre del que veiem, imagineu-vos el complicat que pot resultar per a nosaltres aprendre del que no veiem. Si el bo de Sant Tomàs no va creure en Jesús fins que no va ficar les mans a les ferides, com van vostès a creure?, dentistes acostumats a ficar la mà (i no vegin ironia alguna a l'afi rmació) que hi ha alguna cosa de cert a posar en valor a allò “intangible”. Intangible és, als “esdeveniments”, el contacte amb els col·legues fora de les conferències, l'escolta activa de les maneres de procedir dels professionals més experts, les anècdotes personals. També ho és a la consulta el que et transmeten els pacients en el dia a dia.

El format de congressos professionals i cursos s'ha vist desbordat per la difi cultat dels professionals per trobar temps i per deixar de treballar i per tant deixar d'ingressar. També per la ingent oferta de cursos i esdeveniments. Probablement la ciència i la tècnica podran nodrir-se dels esdeveniments online que tant han proliferat en aquests temps de pandèmia. No obstant això, la relació humana, l'intercanvi personal i tot allò que contribueix a dotar-nos d'eines per atendre individus diferenciats i únics, gens predictibles, plens de matisos i de motivacions singulars, això continuarà sent el gran fet diferencial dels esdeveniments científics amb presència física.

Una miríada d'odontòlegs, segons la desgraciada prolife ració de facultats d'odontologia, s'escampa pel país, arribant a tots els llocs on hi ha boques per atendre. La tècnica, els procediments i coneixements adquirits a aquests centres d'ensenyament faculten els dentistes per exercir a qualsevol lloc. No obstant això, el que realment marca la diferència és precisament allò intangible, la proximitat, el bon sentit, conèixer la nostra gent; la part humana que no es ensenya a la formació continuada. Malauradament no hi ha cursos específics per a això, però és precisament en l'intercanvi entre col·legues, en l'atenció personalitzada on rau l'escola de formació en allò intangible. De fet la diferencia que el pacient podrà veure entre dos bons professionals radicar, dins d'un ordre, més aquests intangibles (apresos o innats) que en la qualitat tècnica del tractament.

“No tractis de convertir-te en un home d'èxit, sinó més aviat, en un home de valors” (Einstein)

Estic segur que tots aquests esdeveniments que van permetre el desenvolupament de la prodigiosa ment d'Einstein guardaven més relació amb allò “intangible”, amb el que va conformar el seu genial pensament ètic i el seu comportament, que amb les característiques anatòmiques o histològiques del cervell. La pura formació tècnica del odontòleg de vegades fa la sensació que confon l'excel·lència amb l'èxit. El mateix Einstein deia: “no tractis de convertir te en un home dèxit, sinó més aviat, en un home de valors”. Hi estem.