BLOG

La odontologia privada en temps de pandèmia Odontologia 14/12/2020

La odontologia privada en temps de pandèmia

Què per al ciutadà comú, la presència de virus ha suposat un abans i un després en la seva vida i en la seva manera d'actuar, és obvi. Ha estat aquest un any de pèrdues, humanes, econòmiques, de relacions socials i de confiança en el futur. Si bé és cert que la vida segueix i ens hem d'acomodar a ella no ho és menys que el llast que ens ha imposat la situació no podrem llevar-se fàcilment.

Pel que fa al nostre treball em preocupa per suposat la repercussió de la pandèmia en el funcionament de les nostres clíniques. Hem patit el problema en primera línia, exposats com els que més a l'contagi. Hem lliurat nostres epis i mantingut l'assistència als nostres pacients dins de les pautes permeses i ho hem fet sense que al capvespre ens aplaudís ningú.

No obstant això un, més o menys, subliminal missatge s'ha estès, el meu parer, entre la població: Necessitem una sanitat pública més dotada. Sense discrepar per a res amb això, en molts casos, però, al ciutadà comú li ha arribat, encoratjat per espuris interessos, la maniquea i simplificant idea de la confrontació entre pública i privada. Interessos obstinats moltes vegades en buscar fronts abans que sinergies. Interessos encoratjats per "gent tòxica" que diria Stamateas, gent que necessita devaluar el que senten com aliè per posar en valor el que viuen com a propi.

L'atenció pública és bona, desinteressada, busca el bé per a tots i l'atenció privada és injusta, busca omplir la seva butxaca i mira més pel negoci que per la salut. Quina mala és la privatització! Quant pocavergonya cal fa negoci a costa de la salut dels altres! Temps els ha faltat a alguns pròcers líders polítics o d'opinió per caricaturitzar l'activitat privada de la sanitat. Dies enrere es publicava a la Vanguardia una tira gràfica en la qual un sanitari li demanava a un pacient que obrís la boca (en la sanitat pública) contraposant-la a una altra que li demanava que obrís la cartera (a la sanitat privada). Elegant (o no) sarcasme a l'empara de la llibertat d'expressió d'un llorejat dibuixant, que ens posa als dentistes i sanitaris privats als peus dels cavalls i dóna peu a alguns per embolicar d'una pàtina de legitimitat quan promouen programes encaminats a millorar la salut bucodental de el pobre ciutadà amb la idea de rebaixar les expectatives de "negoci" de les clíniques comunes per augmentar les expectatives d ' "assistència" d'algunes clíniques municipals o "socials" que, això sí, només donen de menjar a l'estructura i la gent políticament afí que les promou. No rendeixen beneficis que vagin a la butxaca d'un "acabalat empresari". Fet a el parer censurable en si mateix per a alguns. Tot el contrari, es destinen a augmentar serveis i nous centres perpetuant el bucle que alimenta gestors, administradors i professionals alineats amb el seu entorn ideològic o prestant serveis que trenquen la universalitat de la prestació i que no vénen dictats pels legisladors legitimats pels ciutadans sinó per la decisió del polititzat gestor de torn.

Necessitem, vist el vist, una sanitat pública potent i universal, equitativa dins de les directrius de les autoritats competents. No "bonista" sinó realista. No mesquina sinó ambiciosa. Una odontologia pública que sobretot previngui la malaltia i que curi la d'aquells que, sent respectuosos amb l'esforç que fem tots a l'pagar-la, i complint amb les pautes de cura i prevenció que se'ls exigeix, tenen problemes que els superen. I mentre els que poden prendre decisions per invertir en el primer s'ho pensen i troben un director d'orquestra que sàpiga del que parla, també necessitem una odontologia privada de qualitat, assequible a el ciutadà mitjà i respectada per tots, també pels ideòlegs de el públic, que permeti als seus professionals viure del seu treball dignament sense que ningú els acusi de pesseters o mancats de sensibilitat social.

La professió ha donat més que sobrades mostres d'implicació amb la societat i amb els nostres pacients, en el seu interès perquè tothom pugui gaudir d'una salut oral digna.

Els col·legis professionals, les associacions professionals i les clíniques dentals en general han treballat per a això. Hi ha munts d'iniciatives solidàries que neixen des de dins de la professió per als desfavorits. La pandèmia de coronavirus no ha impedit en cap cas que tant els dentistes públics com els privats, seguíssim proveint solucions als problemes dentals dels nostres pacients.

Des de la perspectiva d'haver treballat en les dues, pública i privada, i defensat, durant 40 anys, la coexistència i el respecte mutu entre les dues, amb el convenciment que cap és bona "per se" sinó que ho són per la bondat, la bona intenció i l'esforç dels que ens dediquem a qualsevol d'elles i ara que anem arribant a la fi a el de la vida laboral, crec honradament que el camí segueix sent llarg i que el transmetre idees que sembrin dubtes sobre la bondat del proïsme no és de rebut. No ho és com a persona, ni com a gestor, ni com a polític. Molt menys com a professional. Com no ho és fer de tot això un argument, portador d'un substancial biaix, per justificar plantejaments ideològics en una o altra direcció. Sempre ens quedarà l'esperança que les noves generacions aturin la bonhomia de canviar les pulsions dels seus majors.