BLOG

El curs acadèmic està donant els seus últims cops de cua i ja tenim aquí l'estiu. Una quantitat gens menyspreable de nous odontòlegs s'afanya a prendre contacte amb el món laboral o iniciar nous projectes d'aprenentatge al voltant de màsters i postgraus que complementin la seva formació. Les dues coses estan íntimament relacionades. Els dentistes solen voler formés especialment en aquelles matèries que tenen impacte pràctic en la vida quotidiana i els poden permetre accedir a llocs de treball el millor remunerats possible. Per això especialitats com la implantologia, la periodòncia, l'endodòncia etc. tenen grans programes formatius de postgrau amb alta demanda, molts d'ells a preus considerables.

D'altra banda el gruix de la professió reconeix que els majors beneficis en termes de salut per a la població provenen de les activitats preventives al voltant de la salut bucodental. Activitats que no es compten entre les més productives precisament. No és freqüent que es formin Especialistes en Prevenció o en Salut Pública.

És obvi que hi ha una dissociació entre el desitjable i la realitat en matèria de prevenció. Molts professionals consideren que la prevenció no és rendible econòmicament per als seus clíniques. Les mateixes entitats d'assegurances, les mútues, no paguen, en ocasions, pels conceptes de visita, revisió, higiene, supeditant la prevenció a la reparació.

Conceptualment la funció dels dentistes reparadors: endodoncistas, cirurgians, implantòlegs, estètics, conservadors etc. és retornar al pacient la salut, la funció i l'estètica. Un cop aconseguit això, el manteniment d'aquestes tres variables al llarg del temps entraria en el camp de la prevenció. Totes les activitats derivades d'això en qualsevol camp del saber: cirurgia, conservadora, prostodòncia etc. són competència, al meu parer, del "departament de preventiva". Un departament de preventiva prou format (no només en la prevenció de la càries), sinó en endodòncia per fer el seguiment, en prostodòncia per efectuar el control, desmuntatge i recanvi de les estructures protèsiques si fos necessari, en radiologia per avaluar l'evolució de les imatges que es van donar per controlades, en conservadora amb la idea de vigilar el deteriorament i l'estètica de les restauracions. Reivindico una formació multidisciplinar per l'encarregat de mantenir la salut oral del pacient estable. Una formació més àmplia que la clàssica idea que només relaciona la prevenció amb el fluor i les higienes dentals i que més sembla pensada en relació a les competències de la higienista dental que a les capacitats d'un odontòleg.

Una visió holística de la preventiva, amb un cos d'actes clínics facturables i concrets, més enllà de la clàssica relació amb la càries i les seves recidives, dotaria de valor real i d'un impacte econòmic al compte de resultats del gabinet, a l'especialitat . D'altra banda relacionaria la prevenció amb la recaptació i fidelització del pacient mitjançant l'elaboració de protocols assistencials i de circuits de manteniment del contacte dentista - usuari / pacient. Per descomptat això requereix d'un treball col·lectiu de tots els membres de l'equip dental: higienistes, recepcionistes, odontòlegs, informàtics i direcció mèdica, basat en la confiança en el bé fer de cada un i en la seguretat que cadascun posseeix les competències i l'experiència necessària per seguir els protocols que implanta, de manera consensuada, la pròpia direcció mèdica. És molt possible que la constatació real que la prevenció té impacte en el compte de resultats de la clínica i no només en la salut del pacient, permetés convertir les activitats lligades al manteniment de la salut oral en alguna cosa realment atractiu per a la consulta.

La fidelització i la cura de la cartera de pacients és la millor manera d'assegurar-se un flux de visites i al mateix temps de mantenir un bon estat de salut oral

És aquest, per tant, un bon moment per dissenyar projectes que contemplin la prevenció al mateix nivell que les altres especialitats. És un bon moment perquè les noves incorporacions de dentistes transmetin aquesta visió de la prevenció i perquè les clíniques establertes incorporin procediments, protocols i circuits que el propicien. La fidelització i la cura de la pròpia cartera de pacients és probablement la millor manera d'assegurar-se un flux de visites i al mateix temps de mantenir un bon estat de salut oral. D'altra banda mai és tard per confiar que les entitats asseguradores comencin a valorar el risc en termes de salut per als pacients més que en termes de risc per a la seva compte de resultats a curt termini, posant en valor la revisió i el manteniment de la salut per sobre de la restauració.

Dr. Manuel Ribera Uribe

Professor de Gerodontologia i pacients especials.

Universitat Internacional de Catalunya